La vida i la mort al parc natural durant la prehistòria

La vida i la mort al parc natural durant la prehistòria és la primera activitat d’agenda de primavera organitzada pel Parc natural de s’Albufera des Grau. De la mà de l’arqueòloga Elena Sintes, el passat dissabte 21 de març una vintena de participants van poder visitar el jaciment de sa Torreta de Tramuntana, dins el parc natural de s’Albufera des Grau. 

La visita es va iniciar a la naveta d’enterrament situada a poca distància del poblat talaiòtic que inclou algunes cases, un talaiot i una taula. Les explicacions de n’Elena van permetre imaginar als visitants com era la vida quotidiana d’aquelles persones, com es relacionaven amb l’entorn natural,  els rituals de culte que realitzaven i com enterraven els seus morts. Tot plegat molt clarificador i alhora evocador de grans preguntes encara sense resoldre. L’equip d’educació i interpretació ambiental es planteja repetir aquesta activitat ja que va ser de gran interès i els participants van quedar molt satisfets. 

Un dia de platja a l'hivern. Celebració del Dia de les Illes Balears

El passat dissabte 28 de febrer hem celebrat el Dia de les Illes Balears amb una activitat a la platja d’Es Comú de Muro.

En una illa com Mallorca, on fa gairebé 60 anys que la indústria viu del model turístic del “sol i platja”, moltes vegades no som prou conscients de l’escassesa d’aquests ecosistemes costaners. Dels 783 km de litoral que té l’illa, només un 20% són platges i arenals, i la gran majoria no estan protegides.

Per entendre què és una platja, s’ha treballat el seu procés de formació a partir de l’anàlisi de les restes que hem trobat a la vorera. Els participants han pogut classificar molts dels elements que formen la platja i tenen relació amb les praderies submergides de Posidonia oceanica (el que popularment anomenam alga) i també s’han observat amb detall amb una lupa binocular. Es calcula que el 87% dels granets d’arena de les nostres platges no tenen un origen mineral, sinó orgànic, es tracta de fragments de closques calcàries de petits organismes que viuen als alguers i que, en morir, s’esmicolen i s’incorporen a l’arena. Així, la idea principal que s’ha transmès amb aquest treball és que: sense posidònia no hi hauria els organismes que majoritàriament formen l’arena; sense arena no hi hauria platja i dunes; sense la platja que la separa de la mar, l’albufera que hi ha darrere no podria existir.

La gran riquesa de les praderies de posidònia inclou més de 160 espècies vegetals i més de 550 espècies d'animals

Un aspecte xocant de les platges a l’hivern és el gran canvi en el seu perfil, a causa del fort embat de les ones, i la poca quantitat de persones respecte al que estam avesats a veure els mesos d’estiu. Això ens recorda com són de dinàmics, però alhora fràgils, aquests ecosistemes. Precisament, per a corregir les alteracions provocades per l’intens ús de visitants la temporada d’estiu, els participants han pogut observar les actuacions per a regular l’ús públic i restaurar la vegetació dunar que s’han potenciat des del parc natural de s’Albufera i el departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient, tant a les primeres dunes de la platja d’Es Comú com a l’interior del pinar.

Les platges a l'hivern queden protegides per les fulles mortes de posidònia que hi arrosseguen les ones

Els padrins i padrines de sa Pobla visiten el Parc de s'Albufera

El passat dia 18 de febrer els padrins i padrines de la residència Huialfàs de Sa Pobla varen visitar el parc natural. Va ser un matí molt agradable i ple de vivències, ja que molts d’ells feia anys que no s’acostaven a s’Albufera, i d’altres que no l’havien trepitjada mai.

Vàrem comptar amb la presència, també, de l’amo en Llorenç Perelló, pescador de cucada, que ens va demostrar, fil per randa, com enfilar els cucs de terra que serviran per pescar les anguiles sense l’ajut de cap ham, només amb paciència i habilitat. A la vora d’un canal, hi va davallar el gambaner i els ormejos i, entre rialles i anècdotes, va teatralitzar com ell i altres pescadors poblers o murers passen els capvespres d’hivern intentant capturar les preuades anguiles.

Davant Can Bateman, en Llorenç Perelló ens parlà de la pesca d'anguiles amb cucada

Abans de tornar a la residència, encara hi va haver temps de voltar pels ponts i els aguaits per observar les aus aquàtiques que passen l’hivern a s’Albufera. Aquesta trobada al parc natural va ser possible gràcies a la col·laboració amb l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sa Pobla i l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS).

El bon dia ens acompanyà durant la visita dels padrins i padrines de Sa Pobla

S'ALBUFERA FA FESTA, 27è ANIVERSARI DE LA DECLARACIÓ DEL PARC

Mostra de l’anguila i la pesca tradicional amb cucada

El passat dia 28 de gener s’Albufera de Mallorca complia 27 anys com a parc. Amb motiu d’aquesta efemèride el dissabte dia 21 s’organitzaren una sèrie d’activitats per celebrar aquesta data tan assenyalada.

L’anguila és un peix molt present a la gastronomia de la comarca i, a la vegada, molt desconeguda com a espècie. Per conèixer-la millor, es va organitzar una jornada divulgativa sobre l’anguila: la seva biologia, la relació amb s’Albufera, el seu estat de conservació, etc. i una mostra de com es pesca amb l’art tradicional de la cucada, l’únic permès al parc.

La pesca amb cucada és una art selectiva i sostenible per a la població d'anguiles de s'Albufera

La part més teòrica va córrer a càrrec de l’equip d’educació; amb el suport d’una presentació es va explicar als participants el cicle vital d’aquesta espècie i les seves particularitats, a més de respondre tots els dubtes que plantejaven els participants. Per a la part més pràctica, ens acompanyà l’amo En Llorenç Perelló, pescador de cucada de Sa Pobla. Va fer una cucada i va mostrar la tècnica de pesca selectiva de l’anguila. No en va pescar cap, perquè realment es pesquen el vespre. Però teníem una sorpresa pels assistents, una anguila a dins una peixera per a què la poguessin observar. 

 

Per pescar les anguiles es necessita temps, habilitat i molta paciència

L’anguila és un peix que neix a la mar dels Sargassos i fa un viatge molt llarg  fins que arriba a la Mediterrània i aprofita els vespres de temporal per entrar a s’Albufera; romandrà més de 10 anys a la zona humida fins que sigui capaç de reproduir-se i tornarà allà on va néixer per  a completar el seu cicle i morir.

Les seves poblacions a nivell mundial han minvat molt a causa principalment de la contaminació de les aigües, les barreres a la migració o la sobrepesca de l’angula (les anguiles petites que es pesquen quan entren a les zones humides) i es troba en greu perill d’extinció (UICN). Els esforços científics actuals es centren en avaluar l’estat de les poblacions i investigar com es podria reproduir en captivitat.

En acabar l’activitat, els participants expressaren la seva satisfacció i el seu agraïment per tot el que havien après; a més de la seva preocupació per l’estat de conservació de l’espècie.

Taller infantil: Imitem les llambritges.

Per a la celebració de l’aniversari amb els més petits vàrem fer un taller de fang per a modelar llambritges, amb la idea que, a banda de cadascú endur-se’n les seves, fer-ne d’altres per a poder utilitzar de reclam a les illetes que aquests anys es van construint per a fomentar la seva nidificació a s’Albufera.

El taller va acompanyat d’una presentació audiovisual, on s’explica com reconèixer les dues espècies presents al Parc, Sterna hirundo (llambritja) i S. albifrons (llambritja petita) i qüestions bàsiques de la biologia d’aquestes aus, la  seva migració i nidificació a Mallorca.

Una vegada eixutes les figures de fang, els al·lots han pintat les llambritges amb els colors que pertoca. Les activitats de celebració del 27è aniversari de la declaració de s’Albufera han generat interès mediàtic, i un equip de Canal4 Televisió ha fet una notícia del taller, i fins i tot ha entrevistat diversos dels nins i nines participants.

Les llambritges de fang es varen pintar, per a deixar-les llestes