dimarts, 18 de febrer del 2014

EL DIA MUNDIAL DE LES ZONES HUMIDES 2014 per commemorar el Conveni de Ramsar



El 2 de febrer de 1971 se celebrà la Convenció Internacional sobre les Zones Humides, en la ciutat iraní de Ramsar a la vorera del Mar Caspi. En ella els diferents països signaren el primer tractat del món relatiu a la conservació i l’ús racional de les zones humides per tractar-se d’ecosistemes irreemplaçables i inclou 190.728.075 hectàrees de zones humides, distribuïdes en 160 països.

Des de l’any 1977, cada any, se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides per commemorar el Conveni de Ramsar.

El Parc natural de s’Albufera i els estanys de ses Salines estan inclosos dins la llista de Zones Humides d’Importància Internacional creada per l’ esmentat Conveni. A més, a les Illes Balears hi ha una setantena de zones qualificades com a humides en el Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat recentment, una vintena de les quals formen part dels Parcs naturals. En conjunt, ocupen una superfície de 4.215 hectàrees i  se’ls atorga la màxima protecció possible segons la llei d’aigües.

2014 és l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar”i és per aquest motiu, que la Convenció de Ramsar ha elegit “Zones Humides i Agricultura” com el tema per al DMH 2014. I és una qüestió  molt interessant i polèmica  ja que les zones humides estan freqüentment vinculades amb  l’agricultura i la provisió d’aigua. 

Les zones humides són infraestructures valuoses per a l’agricultura. Els beneficis que les zones humides aporten són:

-aprovisionament d’aigua dolça, aliments, recursos vegetals com bova, canya, etc.
-crear sòls fèrtils i evitar la seva erosió.
-regulació del cicle de l’aigua, protecció contra tempestes i inundacions (emmagatzemen els excedents d’aigua i permeten la infiltració de les aigües pluvials)
-valors estètics (paisatge), valors recreatius (oci), científics (turisme ornitològic).


Els impactes que l’agricultura pot ocasionar a les zones humides són:

-disminució de la quantitat d’aigua a conseqüència d’extraccions abusives.
-disminució de la qualitat de l’aigua a causa de les activitats agrícoles intensives que generen una major càrrega de contaminants.
-drenatge de les zones humides per convertir-les en terres de cultiu per causa, per exemple, del creixement demogràfic.



TÉ DRET L’AGRICULTURA I LA CRIA DE RAMAT A AVANÇAR EN DETRIMENT DE LES ZONES HUMIDES?

Les zones humides i l’agricultura interactuen contínuament i sempre hem de cercar el JUST EQUILIBRI per a què cap de les dues en surtin perjudicades. La filosofia de Ramsar gira entorn al concepte de “ús racional”.

I què significa ús racional en el context agrícola? Significa dur endavant pràctiques agrícoles que:

Minimitzin els impactes a les zones humides perquè són ecosistemes de gran diversitat biològica i refugi per a la fauna.

Restaurin  zones humides per brindar les seves funcions i serveis característics als entorns agrícoles. Com són:
-  generar recursos hídrics per a l’abastiment d’aigua dolça.
- protegir-nos de les tempestes.
- contribuir en la retenció de sòls fèrtils.
-i, a més a més, oferir un interès com element recreatiu i turístic.




COM HEM CELEBRAT EL DIA MUNDIAL DE LES ZONES HUMIDES? 
El dia 1 de febrer de 2014 els espais naturals protegits de s’Albufera i el Parc Natural de Mondragó a Mallorca, el Parc Natural de s’Albufera des Grau, a Menorca, i el Parc natural de ses Salines a Eivissa i Formentera  organitzaren les següents activitats:


Parc natural de s’Albufera de Mallorca:

S’Albufera és la zona humida més extensa i important de les Illes Balears (1646,48 ha) i pertany als termes municipals de Muro i sa Pobla.
Aquesta  zona humida, com a focus de biodiversitat que és, representa un recurs científic, recreatiu, econòmic i cultural de primer ordre. És zona de pas, d’alimentació i d’hivernada per a nombrosíssimes aus migratòries.

És per aquesta raó que els ornitòlegs, Cristina Fiol i José Luis Martínez, feren una demostració d’anellament científic, una tècnica fonamental per al coneixement de les migracions de les aus, la seva ecologia i les seves dinàmiques poblacionals.

Els participants acompanyaren els ornitòlegs als filats on s’agafaren les aus i col·laboren en els mesuraments de cada individu, que després serviran per completar una base de dades a nivell europeu.
Finalment el grup va anar a diferents aguaits del Parc per poder observar les aus que hi fan la hivernada i que començaran a marxar quan arribi la primavera.

Cada hora s'ha de passar pels filats per recollir els aucells (Autor foto: Gaspar Guaita)

Observant les guies d'identificació que empren els anelladors (Autor foto: Gaspar Guaita)






Al Parc natural de Mondragó

El taller realitzat a Mondragó va consistir en identificar la flora i fauna dels estanys de ses Fonts de n’Alis i el de s’Amarador. Els participants recolliren unes mostres utilitzant eines com la màniga i el salabre i posteriorment les observaren amb lupes binoculars.

Els participants vessaren les mostres damunt safates per una primera observació (Autor foto: Biel Payeras)

Ficaren les mostres dins botelles per posterior observació amb lupes binoculars (Autor foto: Biel Payeras)



Amb les claus d’identificació senzilles classificaren plàncton, insectes (com per exemple les notonectes que neden damunt les seves esquenes o com els sabaters que caminen sobre l’aigua) cucs d’aigua, crustacis i algues, gambúsies, caragolins, etc.
Els participants, nins majoritàriament, trobaren l’activitat molt interessant “perquè pareix que no hi ha res i hi havia moltíssimes coses”. Eren curiosos, demanaven dubtes i l’equip d’educació ambiental del Parc va quedar molt satisfet. 



Al  Parc natural d’Eivissa i Formentera

Illa d’Eivissa

La visita guiada fou per la finca de l’antic Prat d’en Fita inclosa dins del Parc. El propietari explicà que l’agricultura en aquesta zona es veu influenciada per molts de factors però principalment per la salinitat del sòl. Aquesta, a la vegada,  es troba influenciada pel règim pluviomètric que marca la major o menor entrada d’aigua del mar en el freàtic, però també per altres factors que poden afectar l’aigua del subsòl com la construcció de l’autovia de l’aeroport, així com altres derivats del creixement urbanístic de la zona de Sant Jordi.
El propietari explicà la seva activitat agrícola en aquell espai, com funcionava el molí i el seu origen i altres curiositats que agradaren molt als assistents. També pujaren al molí.

Vicent Forteza explicà els límits i particularitats de la parcel·la cultivada (Autor foto: José Miguel Romero)

Vicent Forteza mostrà un gràfic de pluviometria i nivell freàtic de l'indret (Autor foto: José Miguel Romero)

Els visitants recorreren la finca agrícola per dirigir-se cap a la zona humida confrontant (Autor foto: José Miguel Romero)

El grup observà les aus a l'aiguamoll de sa Sal Rossa, annex a la zona agrícola visitada (Autor: José Miguel Romero)


Illa de Formentera

El dissabte 8 de febrer, es va realitzar un itinerari per la zona de l’Estany des Peix i es Estanyets a Formentera. A pesar que la meteorologia no va ser favorable en la barca que comunica Eivissa amb Formentera varen tenir sort en fer tot el recorregut amb l’acompanyament de diverses aus aquàtiques. Això demostra la gran diversitat d’espècies que visiten el Parc Natural.
Durant el recorregut observaren gavines, corbs marins, una cama-verda, dos picaplatges (un de gros i un de petit), dos ànecs blancs, una garceta i un agró.
Això va permetre parlar de manera extensa dels diferents tipus d’aus, de la importància de les zones humides arreu de la mediterrània i de la utilitat d’aquestes zones per a la conservació ecològica d’aquestes espècies aquàtiques.

Una participant fa observacions amb el telescopi (Autor foto: Catalina Torres)

Els participants del grup observaren les aus (Autor foto: Catalina Torres)

Grup de participants (Autor foto: Catalina Torres)



Al Parc natural de s’Albufera des Grau (Menorca)

Enguany la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides es va realitzar amb la col·laboració de la SOM ( Societat Ornitològica de Menorca ).
Va ser una jornada per a tota la família en la que es va combinar l’anellament d’ocells amb l’observació d’aus aquàtiques a s’Albufera.
Una xerrada introductòria sobre anellament així com la migració de la majoria dels ocells hivernants que tenim a Menorca, va  ser el punt de partida d’aquesta activitat que va comptar amb una trentena de persones de totes les edats.

Els participants a l'activitat van disfrutar de l'observació d'aus (Autor foto: PN des Grau)


dijous, 7 de novembre del 2013

NOVES ILLETES PER A LA NIDIFICACIÓ DE LES LLAMBRITGES / Nuevas isletas para la nidificación del charrán común


Noves illetes per a la nidificació de les llambritges

La llambritja (Sterna hirundo) és un parent de les gavines, de mida petita i vol falaguer, de plomatge blanc i negre, amb bec i cames de color vermell intens. És un aucell migrant, escàs a Mallorca, rar a Menorca i Formentera, i accidental a Eivissa. Es tracta d’una espècie estival que hiverna a l’oest i sud d’Àfrica, i cria a l’estiu a Europa en colònies mixtes amb altres espècies de llambritges, gavines, limícoles i ànneres de diverses espècies.

Les llambritges crien al litoral, habitualment sobre l’arena de les platges, cosa força difícil per a elles durant l’estiu a Mallorca. A s’Albufera, on hi crien d’ençà el 2001, s’ha demostrat que les illetes cobertes de grava en llacunes poc profundes són un lloc fantàstic perquè hi puguin criar sense cap molèstia.

Aquest passat mes de setembre, amb els participants del camp de voluntariat del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), hem ampliat una d’aquestes illetes situada a les basses de s’Illot, prop de ses Salinetes. En aquesta illeta no només hi han criat les llambritges, sinó que també hi han fet niu avisadors (Himantopus himantopus) i picaplatges camanegres (Charadrius alexandrinus).

A la primavera i estiu de 2013, a s'Albufera s'han comptabilitzat fins a 16 parelles nidificants de llambritges que han utilitzat alguna de les 10 illetes artificials que hi ha repartides pel Parc. 



Nuevas  isletas para la nidificación del charrán común

El charrán común (Sterna hirundo) es un pariente de las gaviotas, de pequeño tamaño y vuelo ligero, de plumaje blanco y negro, con pico y patas de color rojo intenso. Es un ave migratoria, escasa en Mallorca, rara en Menorca y Formentera, y accidental en Eivissa. Se trata de una especie estival que inverna al oeste y sur de África, y cría en verano en Europa en colonias mixtas con otras especies de charranes, gaviotas, limícolas i ánades de diversas especies.

Los charranes crían en el litoral, habitualmente sobre la arena de las playas, cosa tremendamente difícil para ellos durante el verano en Mallorca. En s’Albufera, donde crían desde el 2001, se ha demostrado que las isletas cubiertas de grava en lagunas poco profundas son un lugar fantástico para que puedan criar sin ninguna molestia.

Este pasado mes de Septiembre, con los participantes del campo de voluntariado del Grup Balear d'Ornitología i Defensa de la Naturalesa (GOB) hemos ampliado una de estas isletas situada en las lagunas de s’Illot, cerca de ses Salinetes. En esta isleta no sólo han criado los charranes, sino que también han construido su nido las cigüeñuelas (Himantopus himantopus) y los chorlitejos patinegros (Charadrius alexandrinus).

En s'Albufera se han contabilizado hasta 16 parejas nidificantes de charran común que han utilizado alguna de las 10 isletas artificiales que hay repartidas por el Parque.

Voluntaris del GOB participants en l'edificació de l'illeta

Illeta artificial

LES DUNES DE S'OBERTA ES RECUPEREN! / ¡Las dunas de s'Oberta se recuperan!

Les dunes de s'Oberta


Gràcies a un conjunt d’accions: la instal·lació de pantalles de captació d’arena; el tancament de la zona amb pals i cordes; la senyalització com a zona en regeneració per evitar el pas de gent per damunt la duna; i la col·laboració de diversos grups de voluntaris i voluntàries (alumnes del Col·legi Sant Francesc de Sa Pobla, i membres de l’Associació s’Alzina) que hi plantaren espècies pròpies de vorera de mar (ginebró de fruit gros, borró, card marí,...), la recuperació ambiental de les dunes de s’Oberta és, avui en dia, tot un èxit.

Fa goig veure-les ara, si pensam com havien quedat de malmeses després d’un fort temporal marítim el 2010.

Las dunas de s'Oberta 

Gracias a un conjunto de acciones: la instalación de pantallas de captación de arena; el cerramiento de la zona con postes y cuerdas; la señalización indicando que es un área en regeneración y así evitar el paso de gente por encima de la duna; y la colaboración de diversos grupos de voluntarios y voluntarias (alumnos del Col·legi Sant Francesc de Sa Pobla, y miembros de la Asociación s’Alzina) que plantaron especies fijadoras de arena (enebro, barrón, cardo corredor marino,...), la recuperación ambiental de las dunas de S’Oberta es, a día de hoy, todo un éxito.

Es muy gratificante verlas ahora, si recordamos el estado en que quedaron después del fuerte temporal marítimo del 2010.


Març de 2010

Juliol 2013
 Ja es pot apreciar la diferència a les dunes de s'Oberta d'ença del temporal (març de 2010, a dalt) a aquest estiu (juliol de 2013, a baix).

Ya se puede apreciar la diferencia de las dunas de s'Oberta después del temporal (Marzo de 2010, foto de arriba) a este verano (Julio de 2013, foto de abajo).