Per qué el futur necessita el bosc?

El passat dissabte 29 de novembre, els tècnics del projecte LIFE + BOSCOS, en col·laboració amb l'equip d'educació ambiental del Parc natural, van realitzar una visita guiada a la finca de Turdonell de Dalt, una de les finques col·laboradores del projecte.

L'objectiu de la sortida era donar a conèixer el projecte i les actuacions de la gestió forestal adaptativa que està duent a terme, però sobretot valorar els nostres boscos i els serveis i béns que aquests ens proporcionen.



La participació va ser un èxit malgrat els núvols i les males previsions. La pluja ens va respectar l'excursió i les explicacions de n'Agnès Canals i José Domigo.



Volem agrair la bona disposició i facilitats donades per part de la propietat del lloc i la participació i l'interès mostrat per part de tots els assistents, els quals van ser obsequiats amb un exemplar del llibre "El bosc a Menorca: funcions d'ahir, d'avui i de demà".

Aquesta acció s'emmarca dins les actuacions de comunicació del projecte LIFE+BOSCOS.

Celebració del 22è aniversari del Parc natural de Mondragó

VOLTA EN BICI

Una de les activitats que organitzàrem amb motiu de l’aniversari de la declaració del Parc (15 de novembre de 2014) fou una volta en bicicleta per la zona interior-nord de l’espai natural protegit. Des del centre d’informació vàrem completar un itinerari més o menys circular que discorria per algunes de les zones més desconegudes per al públic que visita el Parc: camí de Ses Doblegades- torrent de Ses Fonts de n’Alis- camí de Ses Coves del Rei- camí de Son Pauló- camí de Son Marimón- camí de Sa Torre- camí de Ses Doblegades, fins arribar novament al Centre d’Informació. Combinant camins de terra amb trams de carretera asfaltada poguérem contemplar el mosaic d’ambients que conformen camps de conreu, garriga, zones humides, platges, barrancs...

Hem d’assenyalar que els participants estaven en forma (igual que els educadors), tothom s’ho va passar d'allò més bé.

El grup a punt de partir del centre d'informació del Parc

Un descans al camí cap a ses Coves del Rei

FEM SABÓ ARTESÀ

Aquest taller es realitzà dins el centre d'informació del parc natural de Mondragó. Na Natàlia Martí va ensenyar a petits i grans a fer sabó de mans artesà. Es tracta d'un sabó fet a partir de glicerina, essència de mandarina i colorant natural que no presenta cap risc per als infants. Per fer-ho més divertit s'empraren motlos amb forma d'estrella, de cors i fins i tot de calaveres.

 

Plantació a Es Comú per alumnes de l'IES Joan Taix

Entre la zona humida de s’Albufera i la mar s’hi troben la platja i les dunes. Les plantes retenen l’arena duita pels corrents marins, hi ho fan en condicions ambientals molt dures: vent, excés de sal, alta insolació, poca humitat retinguda pel substrat arenós... A més, el litoral pateix a l’estiu una altíssima pressió demogràfica. La intensitat d’ús i el pas de persones per entre les dunes (que, a més, afavoreix l’acció erosiva del vent) contribueixen a la degradació i pèrdua d’arena, i fan necessàries actuacions com la col·locació de pantalles de captació d’arena, cordes per impedir el pas i repoblacions.

Amb l’objectiu de recuperar l’ecosistema dunar a Es Comú, el passat dia 20 de novembre un grup d’alumnes del primer curs del cicle formatiu de grau superior de Paisatgisme i medi rural de l’IES Joan Taix de Sa Pobla realitzaren una plantació a la primera línia de dunes.

En primer lloc férem un breu introducció per donar a conèixer als participants aquest lloc, la seva problemàtica i el perquè de la seva activitat. També explicàrem que totes les plantes eren subministrades pel viver de Menut, de la seva producció a partir de llavors recollides a Es Comú. Després ja carregàrem les eines i les palanganes de plantes i ens dirigirem cap a la platja. Es va treballar a les dunes davanteres, a dues zones “estratègiques” on la degradació és més evident, repoblant el lloc i ajudant també al tancament de caminois.

Va ser un grup realment feiner. En total es plantaren més de 700 peus de diferents espècies: ginebró de fruit gros (Juniperus oxycedrus var. macrocarpa), peu de milà (Thymelaea velutina), trèvol femella (Lotus cytisoides), estepa d’arenal (Halimium halimipholium), jull de platja (Elymus farctus), borró (Ammophila arenaria), lliri de mar (Pancratium martitimum) i card marí (Eryngyum maritimum).

 

A més de gaudir d’un dia esplèndid, la jornada de feina va resultar molt profitosa. Des del parc agraïm molt la bona disposició i la feina feta per aquest grup de joves voluntaris.

 

Els molins d'aigua de sa Marjal

El passat 15 de novembre s’organitzà un itinerari per sa Marjal de Muro i sa Pobla i una visita a un molí de vent d’extracció d’aigua (finca Vinromà, Muro). L’objectiu era conèixer les terres agrícoles més fèrtils de l’illa, guanyades a s’ Albufera al llarg de segles. També prendre consciència de la importància dels molins en l’aprofitament de l’aigua del subsòl per a l’agricultura, així com ressaltar el seu paper com element que configura el paisatge.

 

Ens trobàrem amb els participants a Muro i partírem directament cap el molí d’en Tendre. Allà ens esperava la tècnica del servei de Patrimoni del Consell de Mallorca, que ens va explicar l’origen i la finalitat d’aquests enginys hidràulics, la seva distribució a Mallorca (a sa Pobla hi ha catalogats 298 molins d’aigua i a Muro 190) i les diferents tipologies.

La tècnica del Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca va donar les explicacions introductòries de la visita

Després se centrà en el molí d’en Tendre explicant totes les seves parts (torre, antenada, maquinària, safareig) i el seu funcionament. Es tracta d’un molí construït a principis del segle XX, d’antenada de ramell de 14 metres de diàmetre, que fou restaurat pel Consell de Mallorca l’any 2006. La gent pogué entrar al molí, veure la maquinària, pujar per l’escala de marès i sortir a la terrassa d’envelar. Actualment el molí no es pot posar en marxa perquè té un pistó espenyat, és per això que el safareig és buit. A l’enllaç següent: aquí  podeu veure un vídeo del molí en funcionament.

Amb aquesta xerrada ens va quedar palesa la importància dels molins d’extracció d’aigua en la història i economia d’uns pobles eminentment agrícoles com sa Pobla i Muro. 

Maquinària del molí d'en Tendre

Escala de marès que puja a la terrasa d'envelar

Després de la visita al molí, començàrem l’itinerari per sa marjal de sa Pobla i Muro, terres fèrtils guanyades a s’Albufera, que des de temps dels àrabs tenien un ús agrícola (se sap que s’hi cultivava arròs). 

Visita guiada per sa Marjal

Els pagesos excavaven síquies i el fang i el llot que extreien l’acumulaven al centre formant un rectangle envoltat d’aigua on s’hi conreava (veles).

Durant el recorregut pel camí de son March observàrem les terres de sa Marjal de sa Pobla (terres grosses de sa Pobla) algunes llaurades i amb solcs a punt de conrear, altres on s’hi sembrava just en aquell moment i d’altres ja cultivades amb patates, carxofes, cebes, endívies. Són horts d’agricultura intensiva, de regadiu, que es dediquen a la comercialització dels seus productes. També férem una aturada a les veles més properes a s’ Albufera i ens fixarem amb les tres que des del 2013, l’Associació pel Desenvolupament Biocultural, han recuperat per al cultiu de l’arròs bombeta. A la part central s’hi sembren productes de l’horta tradicional i a la zona inundada l’arròs.

El darrer punt del nostre itinerari és el pont de son Carbonell i la vela des Coronell. Per una part, el pont de son Carbonell és un exemple de l’arquitectura industrial del s. XIX - juntament amb el de can Blau, foren els dos primers ponts de ferro forjat que hi hagué a Mallorca- i per altra part, la vela des Coronell ens ha servit de testimoni d’aquest sistema de conreu tradicional.

Hem de donar les gràcies a n'Aina Serrano, en Toni Gelabert i al Consell de Mallorca per la seva col·laboració en aquesta activitat.

Pujada des de la cova fins al Puig de Sant Martí

El primer dissabte de novembre es va organitzar una excursió per camins fora dels límits del parc de s’Albufera però que, des d’una perspectiva històrica, hi estan íntimament relacionats. Ens referim al camí de Poblenou, el que utilitzaven els primers habitadors de Gatamoix, la colònia agrícola que fundaren els anglesos, per davallar a conrear les terres dessecades de s’Albufera a finals del s. XIX.

Ens trobàrem amb els participants davant la Cova de Sant Martí, on es conserven dues capelles medievals, i algunes llegendes relacionades amb els Templers, un orde de monjos-cavallers que tenien el domini de diverses terres al nord de Mallorca. A la cova també s’hi refugien moltes ratapinyades que, cada horabaixa, acuden a s’Albufera a alimentar-se dels nombrosos insectes que hi viuen.

A continuació, vàrem enfilar el camí de Poblenou per la falda del puig, mentre gaudíem de les vistes cap a s’Albufera i ens situàrem davant l'antiga colònia agrícola de Gatamoix. En arribar al coll, ens va rebre en Toni Cifre, l’encarregat de la finca que ara gestiona la Fundació Maria Ferret. Ell ens va fer una reconstrucció històrica i ens situà l’estructura de la colònia: les cases, la rectoria, l’església, l’escola, etc. i ens explicà com vivien els colons i la seva relació amb l’Albufera.

La pujada fins al puig es fa per camí asfaltat, llevat del darrer esforç, per un tirany de cabres. Des de dalt trobàrem les vistes espectaculars de la Serra de Tramuntana, la badia de Pollença i l’Albufereta, la península de La Victòria, la badia d’Alcúdia, l’Albufera i les Serres de Llevant. Als peus del puig ens quedava la ciutat d’Alcúdia i les urbanitzacions de la Platja d’Alcúdia i de Muro. A l’horitzó es veia tot el Pla de Mallorca, amb els puigs de Randa, de Bonany i de Sant Salvador al fons i, si damunt la mar no hagués estat tan tapadot, també s’hauria intuït la costa de Menorca. Interpretant el paisatge des d’allà dalt es veia perfectament quina devia esser l’extensió de l’Albufera abans de la seva dessecació.

El que més especialment va agradar als participants, foren les sorprenents vistes de gairebé Mallorca completa que s’assoleixen des d’un lloc tan poc elevat, tan proper però tan desconegut com el Puig de Sant Martí.

Heu sentit mai les ratapinyades? Vàrem conèixer i escoltar les ratapinyades de s'Albufera i de s'Albufereta

Les ratapinyades són uns dels mamífers més desconeguts de les nostres illes.  Per conèixer-les millor, a l’octubre passat s’organitzaren dues visites guiades nocturnes, una a s’Albufera i l’altra a s’Albufereta. Vàrem aprendre molt de la biologia d’aquests animals i poguérem escoltar, amb els aparells necessaris, els ultrasons que emeten mentre cacen de nit en aquestes zones humides del nord de Mallorca.

En ambdues activitats ens acompanyà David García, expert en quiròpters i membre de la SECEMU. Ens va explicar algunes generalitats sobre les ratapinyades, quines espècies es troben a les Illes Balears i quines són presents a s’Albufera i a s’Albufereta.

 

Explicacions al començament de l'activitat al grup de s'Albufera.

 

Mentre esperàvem que es fes fosc aprofitàrem per observar ocells a la platja de la reserva natural de s'Albufereta

 

Explicacions generals de les ratapinyades devora la mar a la Reserva de s'Albufereta

 

 Abans de començar l'itinerari per la Reserva natural de s'Albufereta

Totes les espècies s’alimenten d’insectes, llevat d’una, que pesca peixos petits volant arran de l’aigua dels canals. Les zones humides són, per tant, llocs importantíssims per a l’alimentació de les ratapinyades, gràcies a la seva elevada productivitat en insectes. De fet, colònies tan llunyanes com les d’algunes coves d’Inca hi acudeixen a alimentar-se.  

Els quiròpters utilitzen l’ecolocació per desplaçar-se en la foscor i per caçar al vol.  David va dir que, utilitzant aparells que capten els ultrasons, es poden arribar a identificar les diferents espècies, ja que cadascuna emet els ultrasons a una freqüència concreta, i va anunciar que a continuació els utilitzaríem per a sentir les ratapinyades mentre volen i cacen. Tot seguit, en David va repartir als participants quatre aparells d’ultrasons i va començar un recorregut cap a diferents indrets dels espais naturals. Només es pogueren detectar algunes espècies,  per mor de que per aquest temps les ratapinyades comencen a hivernar.

A les mans del ponent podeu veure l'aparell d'ultrasons

David també va explicar que s’ha demostrat que els quiròpters són molt bons indicadors de la salut dels ecosistemes. En cas de canvis en la qualitat de les aigües, les ratapinyades són dels primers grups d’organismes en notar-ho.

En les explicacions i en les preguntes dels participants es va fer especial esment a la importància dels refugis i la conservació dels hàbitats per a la supervivència de les ratapinyades. Moltes qüestions es dedicaren als problemes de la conservació d’aquests petits mamífers, sobre tot en les conseqüències (unes positives, altres negatives) que tenen les actuacions humanes en les seves localitats de caça, de descans i de cria.

Els participants gaudiren d’un vespre diferent a aquests espais i partiren molt satisfets. Agraïm a David Garcia la seva predisposició, clares explicacions, paciència i bon humor per a descobrir-nos més coses sobre els mamífers més desconeguts de les nostres illes.

Els participants començaren a emprar els aparells d'ultrasons