Pujada des de la cova fins al Puig de Sant Martí

El primer dissabte de novembre es va organitzar una excursió per camins fora dels límits del parc de s’Albufera però que, des d’una perspectiva històrica, hi estan íntimament relacionats. Ens referim al camí de Poblenou, el que utilitzaven els primers habitadors de Gatamoix, la colònia agrícola que fundaren els anglesos, per davallar a conrear les terres dessecades de s’Albufera a finals del s. XIX.

Ens trobàrem amb els participants davant la Cova de Sant Martí, on es conserven dues capelles medievals, i algunes llegendes relacionades amb els Templers, un orde de monjos-cavallers que tenien el domini de diverses terres al nord de Mallorca. A la cova també s’hi refugien moltes ratapinyades que, cada horabaixa, acuden a s’Albufera a alimentar-se dels nombrosos insectes que hi viuen.

A continuació, vàrem enfilar el camí de Poblenou per la falda del puig, mentre gaudíem de les vistes cap a s’Albufera i ens situàrem davant l'antiga colònia agrícola de Gatamoix. En arribar al coll, ens va rebre en Toni Cifre, l’encarregat de la finca que ara gestiona la Fundació Maria Ferret. Ell ens va fer una reconstrucció històrica i ens situà l’estructura de la colònia: les cases, la rectoria, l’església, l’escola, etc. i ens explicà com vivien els colons i la seva relació amb l’Albufera.

La pujada fins al puig es fa per camí asfaltat, llevat del darrer esforç, per un tirany de cabres. Des de dalt trobàrem les vistes espectaculars de la Serra de Tramuntana, la badia de Pollença i l’Albufereta, la península de La Victòria, la badia d’Alcúdia, l’Albufera i les Serres de Llevant. Als peus del puig ens quedava la ciutat d’Alcúdia i les urbanitzacions de la Platja d’Alcúdia i de Muro. A l’horitzó es veia tot el Pla de Mallorca, amb els puigs de Randa, de Bonany i de Sant Salvador al fons i, si damunt la mar no hagués estat tan tapadot, també s’hauria intuït la costa de Menorca. Interpretant el paisatge des d’allà dalt es veia perfectament quina devia esser l’extensió de l’Albufera abans de la seva dessecació.

El que més especialment va agradar als participants, foren les sorprenents vistes de gairebé Mallorca completa que s’assoleixen des d’un lloc tan poc elevat, tan proper però tan desconegut com el Puig de Sant Martí.

Heu sentit mai les ratapinyades? Vàrem conèixer i escoltar les ratapinyades de s'Albufera i de s'Albufereta

Les ratapinyades són uns dels mamífers més desconeguts de les nostres illes.  Per conèixer-les millor, a l’octubre passat s’organitzaren dues visites guiades nocturnes, una a s’Albufera i l’altra a s’Albufereta. Vàrem aprendre molt de la biologia d’aquests animals i poguérem escoltar, amb els aparells necessaris, els ultrasons que emeten mentre cacen de nit en aquestes zones humides del nord de Mallorca.

En ambdues activitats ens acompanyà David García, expert en quiròpters i membre de la SECEMU. Ens va explicar algunes generalitats sobre les ratapinyades, quines espècies es troben a les Illes Balears i quines són presents a s’Albufera i a s’Albufereta.

 

Explicacions al començament de l'activitat al grup de s'Albufera.

 

Mentre esperàvem que es fes fosc aprofitàrem per observar ocells a la platja de la reserva natural de s'Albufereta

 

Explicacions generals de les ratapinyades devora la mar a la Reserva de s'Albufereta

 

 Abans de començar l'itinerari per la Reserva natural de s'Albufereta

Totes les espècies s’alimenten d’insectes, llevat d’una, que pesca peixos petits volant arran de l’aigua dels canals. Les zones humides són, per tant, llocs importantíssims per a l’alimentació de les ratapinyades, gràcies a la seva elevada productivitat en insectes. De fet, colònies tan llunyanes com les d’algunes coves d’Inca hi acudeixen a alimentar-se.  

Els quiròpters utilitzen l’ecolocació per desplaçar-se en la foscor i per caçar al vol.  David va dir que, utilitzant aparells que capten els ultrasons, es poden arribar a identificar les diferents espècies, ja que cadascuna emet els ultrasons a una freqüència concreta, i va anunciar que a continuació els utilitzaríem per a sentir les ratapinyades mentre volen i cacen. Tot seguit, en David va repartir als participants quatre aparells d’ultrasons i va començar un recorregut cap a diferents indrets dels espais naturals. Només es pogueren detectar algunes espècies,  per mor de que per aquest temps les ratapinyades comencen a hivernar.

A les mans del ponent podeu veure l'aparell d'ultrasons

David també va explicar que s’ha demostrat que els quiròpters són molt bons indicadors de la salut dels ecosistemes. En cas de canvis en la qualitat de les aigües, les ratapinyades són dels primers grups d’organismes en notar-ho.

En les explicacions i en les preguntes dels participants es va fer especial esment a la importància dels refugis i la conservació dels hàbitats per a la supervivència de les ratapinyades. Moltes qüestions es dedicaren als problemes de la conservació d’aquests petits mamífers, sobre tot en les conseqüències (unes positives, altres negatives) que tenen les actuacions humanes en les seves localitats de caça, de descans i de cria.

Els participants gaudiren d’un vespre diferent a aquests espais i partiren molt satisfets. Agraïm a David Garcia la seva predisposició, clares explicacions, paciència i bon humor per a descobrir-nos més coses sobre els mamífers més desconeguts de les nostres illes.

Els participants començaren a emprar els aparells d'ultrasons